viernes, 19 de octubre de 2012

Va de mestres: quin tipus de mestra vull ser?

M'agradaría ser una mestra que sentís passió pel que fa, en aquest treball és especialment important sentir vocació i no fer-ho només perquè si, no ser el model funcionarial de professor del que parla Jaume carbonell (2008). Com diu Freire: '' la educación es, sobre todo, un acto de amor '' i això, només ho pots portar a la pràctica si ho sents de veritat. 
            
Vull ser una mestra que acompanyi als infants en aquest camí de l'aprenentatge, trobar resposta a les seves preguntes plenes de curiositat i aportar-lis tota la seguretat i confiança que necessitin a cada moment. Sé que no serà gens fàcil perquè cada dia es donaràn situacions noves on l'imporvisació i la capacitat de reacció seràn molt importants, però esper que aplicant tots els coneixement adquirits i les ganes d'aprendre d'aquestes situacions puga solucionar qualsevol tipus de problema.        
               
Pens que un bon docent ha de voler ensenyar, però també voler tenir ganes d'aprendre dels nens, ja que ells (tot i que molta gent ni tan sols ho tinga en compte) tenen moltes coses per ensenyar-nos i enriquir-nos a nosaltres també. 
            
Tot això són coses que vull ser, però, què no vull ser? Sobretot intentaré no ser mai un professor ''cremat'' com el que fa referència el llibre    ; aquella persona que sent un buit per la seva professió. No es pot transmetre aquest sentiment als demés, i molt menys a aquests nens i nenes que et tenen en aquells moments com a referent i que esperen que els ''agafis de la mà'' i els ajudis i ensenyis a aprendre. 
            
Tampoc vull tornar enrere i imitar a aquells professors més tradicionals els quals ''estimàven'' tant al llibre de text, a la reproducció de coneixements i a la sanció. Vull innovar, vull formar part d'una educació constructiva on els infants desenvolupin al màxim les seves capacitats, on cadascún es senti únic e irremplaçable, perquè la nostra funció no és únicament complir amb un determinat currículum, a part d'això hem de donar-los eines per a que descobreixin un món de noves coses i per a que es crein a ells mateixos; a la seva pròpia personalitat. Que tots aquells coneixements que aprenguin, pugin portar-los a la pràctica en la vida real, aprendre per competències com diría Zabala (1995).            
            
Potser també haurem de començar a treballar colze amb colze amb els pares per a què ells es sentin també part d'aquests procès i ens recolzin en cada decisió.

            
No vull deixar de banda l'importància del llenguatge multimèdia i de les noves tecnologies. Hem arribat a un punt aon no és poden oblidar, de fet tot el contràri, hi ha que saber treballar-hi des de petits i no només aprendre amb elles, si no d'elles, d'aquestes eines que tenim la sort de tenir.         
            
A part de tot això la veritat és que m'agradaría aconseguir alguns reptes. Potser sonin utòpics però m'agradaría inculcar la integració total, que aprenguin desde petits que tots som iguals, que estimin, que respectin el medi ambient, aconseguir un món més just... i bé, potser això ho podem aconseguir nosaltes, mitjançant una bona educació des dels primers moments.



Quin tipus de mestra vull ser? on PhotoPeach