Fent camí...(Reflexió final del primer curs)

Per increible que sembli el mes d'agost ha finalitzat, i amb ell, practicament l'estiu, el descans, les vacances, etc. Pareix que va ser l'altre dia quan acabarem els exàmens finals del primer any del grau. Endarrere han quedat mesos de molt d'esforç, assignatures, tants conceptes a recordar i posar en pràctica, treballs... I ara, uns mesos després, és hora de fer memòria i un petit resum del que ha estat el primer any del grau d'Educació Infantil.

El primer semestre va estar un seguit de noves experiències i reptes; era el meu primer contacte amb el món Universitari (amb tot el que això comporta). Aquest es componia de cinc assignatures: Bases Didàctiques i Disseny Curricular, Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic en la Primera Infància, Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis, Llengua Catalana i la seva Didàctica i Fonaments de l'Educació Musical: Vocal, Auditiva i Rítmica. Bàsicament, podria dir que aquesta última va ser la més dinàmica, ja que era la més pràctica. Les dues assignatures que tal vegada podria destacar més son les citades en primer lloc, ja que han estat aquelles amb les que he pogut relacionar amb més significativitat la nostra futura professió. Amb la de Bases Didàctiques, sobre tot he pogut aprendre la importància de que els nins i nines aprenguin a construir el seu propi aprenentatge i de la necesitat del paper del mestre com a guia. A part d'haver après a crear Unitats Didàctiques fent ús de diversos recursos i anant molt més enllà del simple ús de les fitxes. En una de les últimes entrades del bloc (també una eina que he pogut aprendre a usar gràcies a aquesta assignatura) ja vaig reflexionar sobre tot això. I respecte a la de Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic, també em va semblar molt interessant estudiar i intentar entendre el comportament dels nens desde nadons fins a una determinada edat, ja que la ment humana i els processos que s'hi donen és molt interessant. A més, varem poder visitar un la classe de P4 d'un col·legi i observar la conducta dels nens, la mestra, les activitats que feren...realment va ser molt significatiu i ens va donar una la dosi necesària de realitat.

Respecte al segon semestre del curs, les assignatures a realitzar eren 7: 4 obligatòries i 3 optatives. Així, teniem: Organització i Gestió Educatives, Sociologia, Convivència i Educació, La llengua a l'Aula d'Infantil, Models Educatius en la Primera Infància, La llengua en Contextos Multilingües, i l'assignatura d'anglès que es dividia en dos parts. Respecte aquesta última, he de dir que tot i que totes les matèries m'han semblat importants, l'anglès n'era una d'imprescindible, ja que és necessàri tenir un cert nivell en aquesta llengua, sobre tot tinguent en compte que serem les mestres d'anglès dels nostres futurs alumnes.
També destacar l'assignatura de ''La llengua a l'aula'' ja que hem treballat amb profunditat el tema de la lectoescritura (entre altres) el qual haurem de tenir molt present com a docents en el dia a dia de la classe. Al treball final poguerem analitzar moltes pràctiques reals que ens aproparen també a la nostra futura professió.

Per últim he de dir que la convivència amb el grup ha estat molt bona, cosa que ha facilitat el dia a dia i la rutina. Només puc esperar que el curs vinent siga igual o millor que aquest i que les assignatures ens facin apropar cada vegada més a la nostra il·lusió de ser mestres. Personalment estic molt contenta del camí recorregut fins aquí. Sóc conscient de que encara ens queda molt per aprendre i recórrer, però tinc ànims per seguir endavant.

Va de mestres: quin tipus de mestra vull ser?

M'agradaría ser una mestra que sentís passió pel que fa, en aquest treball és especialment important sentir vocació i no fer-ho només perquè si, no ser el model funcionarial de professor del que parla Jaume carbonell (2008). Com diu Freire: '' la educación es, sobre todo, un acto de amor '' i això, només ho pots portar a la pràctica si ho sents de veritat. 
            
Vull ser una mestra que acompanyi als infants en aquest camí de l'aprenentatge, trobar resposta a les seves preguntes plenes de curiositat i aportar-lis tota la seguretat i confiança que necessitin a cada moment. Sé que no serà gens fàcil perquè cada dia es donaràn situacions noves on l'imporvisació i la capacitat de reacció seràn molt importants, però esper que aplicant tots els coneixement adquirits i les ganes d'aprendre d'aquestes situacions puga solucionar qualsevol tipus de problema.        
               
Pens que un bon docent ha de voler ensenyar, però també voler tenir ganes d'aprendre dels nens, ja que ells (tot i que molta gent ni tan sols ho tinga en compte) tenen moltes coses per ensenyar-nos i enriquir-nos a nosaltres també. 
            
Tot això són coses que vull ser, però, què no vull ser? Sobretot intentaré no ser mai un professor ''cremat'' com el que fa referència el llibre    ; aquella persona que sent un buit per la seva professió. No es pot transmetre aquest sentiment als demés, i molt menys a aquests nens i nenes que et tenen en aquells moments com a referent i que esperen que els ''agafis de la mà'' i els ajudis i ensenyis a aprendre. 
            
Tampoc vull tornar enrere i imitar a aquells professors més tradicionals els quals ''estimàven'' tant al llibre de text, a la reproducció de coneixements i a la sanció. Vull innovar, vull formar part d'una educació constructiva on els infants desenvolupin al màxim les seves capacitats, on cadascún es senti únic e irremplaçable, perquè la nostra funció no és únicament complir amb un determinat currículum, a part d'això hem de donar-los eines per a que descobreixin un món de noves coses i per a que es crein a ells mateixos; a la seva pròpia personalitat. Que tots aquells coneixements que aprenguin, pugin portar-los a la pràctica en la vida real, aprendre per competències com diría Zabala (1995).            
            
Potser també haurem de començar a treballar colze amb colze amb els pares per a què ells es sentin també part d'aquests procès i ens recolzin en cada decisió.

            
No vull deixar de banda l'importància del llenguatge multimèdia i de les noves tecnologies. Hem arribat a un punt aon no és poden oblidar, de fet tot el contràri, hi ha que saber treballar-hi des de petits i no només aprendre amb elles, si no d'elles, d'aquestes eines que tenim la sort de tenir.         
            
A part de tot això la veritat és que m'agradaría aconseguir alguns reptes. Potser sonin utòpics però m'agradaría inculcar la integració total, que aprenguin desde petits que tots som iguals, que estimin, que respectin el medi ambient, aconseguir un món més just... i bé, potser això ho podem aconseguir nosaltes, mitjançant una bona educació des dels primers moments.

Quin tipus de mestra vull ser? on PhotoPeach

Presentació

Desde sempre m'han agradat els nins, però per exemple tinc predilecció per els més petits; digam que de 0 a 5 o 6 anys, que precisament concorda amb l'etapa d'educació infantil.
Sempre he estat en contacte amb nens i nenes; cosins petits, la meva fiola que ara té 8 anys, nenes a les que he entrenat... i mai m'ha importat posar-me a jugar amb ells o fer tonteríes per a fer-los riur-re o posar-me un poc més seria quan tocava.
Sé que ser mestra no és el mateix. És una gran responsabilitat perquè ells esperen que els ''agafis de la mà'' i els ajudis a aprendre i a descobrir coses noves i de vegades podrà arribar a ser esgotador, o frustrant si no s'obtenen els resultats esperats. Però pens que si vaig amb il·lusió i amb ganes d'ensenyar i d'aprendre cada dia a classe tot anirà bé.